PERSONATGES DE RIALP PÀGINA DEDICADA A TOTES AQUELLES PERSONES VINCULADES A RIALP . Capità, Procurador General del Marquesat i Veguer del Vescomtat de Castellbò Joan Xiberri àlies "Matxicot" . El darrer terrissaire Joan Alart Campmajó . L'etnògraf Joan Lluís Pallarès
 
Joan Xiberri, àlies "lo Matxicot". El
1493 la reina de Navarra i vescomtessa de Castellbò, Caterina, infeudà
el castell i la vall a Joan Xiberri, àlies
Matxicot, amb l'obligació de reconstruir el castell i les muralles. Així
ho féu,
possiblement amb el fruit de les bandositats sobre altres
terres i beneficis
de la guerra del Pallars. Va bastir una muralla amb dos torres de defensa,
com a mínim, i dos portals als extrems est
i oest.
Aquesta muralla que surt del castell,
circuita totalment la vila i torna al castell per l'altre extrem. Encara
avui dia es pot veure l'arcada gòtica
del portal del Torrent de Sant Antoni, per on passava el camí
ral
de la ribera
cap a França i una torre de defensa anomenada de Virós (avui
dia convertida en habitatge) i
altres arcades en cases particulars.
A
la guerra del Pallars, Matxicot es passarà al bàndol dels Cardona, que
serà un dels principals capitans i el que portarà a terme les accions
bèl·liques contra Hug Roger III. En recompensa els Cardona el faran Procurador
General del Marquesat, càrrec que simultàniament exercirà amb el veguer
del vescomtat de Castellbò, coincidint amb l'època de màxima esplendor
del castell i de la vila de Rialp. Una
filla seva es maridà amb els Llordà.
Aquest
text ha estat proporcionat per en Josep Maria Bringué i Portella. Doctor
en història i fill de Rialp.
Joan Alart Campmajó. Va néixer a Rialp un 20 d'agost de 1883 i va morir a Rialp a primers de juny de l'any 1963. "EL DARRER TERRISSAIRE DEL PALLARS. Joan Alart era, primer de tot, un bon company, prudent, arriscat i treballador. Com que érem prou amics, jo solia anar molt a casa seva i encara més a l'obrador de terrisseria, que era en un cobert del carrer del Raval. M'agradava de trobar-me enmig d'aquell bé de Déu de tupins, olles i plats, pitxells i pitxelles, cassoles i gibrells, giradores i escorredores i un sens fi d'altres atuells necessaris o decoratius. Ell els afaiçonava amb gust i amb tota la traça lleugera que tenia prodigiosament a les puntes dels dits. Jo solia fer-li preguntes i em meravellava que, en ple segle vint, encara es poguessin fabricar objectes de terrissa d'una manera tan primitiva.(...)"
Tres fotografies d'en Joan Alart. De casa Martí de Rialp . Una al seu obrador amb A continuació us mostrem algunes de les peces fabricades per en Joan Alart Campmajó.
Joan Lluís. Neix a Montardit de Dalt (Pallars Sobirà) l'any 1912. El seu pare era fill de casa Misser de Sort i la seva mare, de casa Aurens de Roní. Batejat a la parròquia d'Enviny, passa de ben petit a viure a Rialp, a casa Xampaineta (a la plaça de dalt. La casa avui desapareguda per la riuada del 1937, s'hi troba el pati de la llar d'infants "els Matxicots") Entre 1918-1928 va fer de pastor i li sorgí la seva afecció per la música i aprèn solfeig amb el Manuel de cal Serrador, membre de la colla de músics de Rialp. El 1929 aprèn l'ofici de llauner a Rialp i toca el flabiol i el clarinet a l'orquestra del poble. El 1931 s'estableix a Tremp com a llauner i forma part de l'orquestra "La Lira". Durant la guerra civil, que l'agafà a Tremp, va lluitar amb l'exèrcit republicà als fronts de Terol, a l'Ebre i les tristament famoses penyes d'Auló (sobre el poble de Roní (Rialp) (Pallars Sobirà)). El febrer del 1939 passa, amb la resta de la seva companyia, a França i és internat al camp d'Argelers. D'aquest camp en fugirà i serà detingut i portat a Girona, Barcelona i finalment al Valle de los Caídos (Madrid). El 1942 s'instal·la a Barcelona, ja que per una denúncia feta contra ell no pot tornar al Pallars. Un accident laboral i les penalitats de la guerra l'obliguen a fer un llarg repòs. El 1946 forma part del consell directiu de l'Esbart de Montserrat. Participa en diversos programes de Ràdio Barcelona, on parla del Pallars i amb el seu flabiol interpreta tonades de la seva vida de pastor. En aquesta etapa coneix a l'Esteve Albert (Dos rius, Maresme, 1914 - Andorra la Vella, 1995) , que més tard col·laboren junts amb l'obra de teatre "Camí de ramats" . També coneix a en Josep Maria De Casacuberta de l'editorial Barcino, que l'encoratja a escriure totes les seves vivències. Alhora coneix Joan Coromines que venia expressament fins al Pallars per fer-se acompanyar i poder registrar tots els noms de la parla pallaresa i de muntanya. El 1953 contrau matrimoni amb Montserrat Alba, de Barcelona, amb qui té tres fills: Jofre, Roger i Joan. El 1966 compra i reconstrueix una casa a Rialp, a la plaça de Dalt (avui dia plaça de les Escoles) i el 1980 s'hi instal·la amb la seva família. El 1992 la Generalitat de Catalunya li atorga el primer Premi Nacional de Cultura Popular. El 1997 la vila de Rialp li ret un homenatge. En aquest acte es presenta el llibre "Joan Lluís, pallarès il·lustre. Miscel·lània d'homenatge" L'any 1998 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi. El dia 18 de juliol de 1999, mor a Barcelona a l'edat de 87 anys.
Publicacions: Bibliografia La foto d'en Joan Lluís utilitzada en aquest text, ha estat treta del llibre "Joan Lluís. Pallarès il·lustre. Miscel·lània d'homenatge. Institut d'Estudis Ilerdencs i Garsineu Edicions, Tremp, juny1997.", que havia estat feta per en Toni Vidal.
| Avís legal Copyright © | | Ajuntament de Rialp P2522600B Reservats tots els drets | |
