.gif)
|
La vila de Rialp neix entorn del seu castell. Situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, controlava l'entrada de la vall d'Àssua i el pas cap a les valls de l'Alt Pallars. El castell fou en un principi una torre avançada del castell de Surp. Després passà a ser el castell més important de la vall d'Àssua dins la baronia dels Bellera, primer; dels comtes de Foix, després, i de la senyoria dels Oliver Boteller al segle XVI, fins que a la dècada de 1580 s'integrà a la corona reial com a cap del cinquè quarter del vescomtat de Castellbò. L'any 1281 estava en poder de Pons de Ribelles, qui el posà a disposició del rei Pere II el Gran amb motiu del primer setge de Balaguer. Aquest castell fou motiu constant de discussió, car tot i estar dins els límits del comtat de Pallars, no pertanyia als comtes de Pallars, la qual cosa sempre generava conflictes a causa de l'ambició d'aquests nobles. El
1355, l'Infant Pere, lloctinent de Catalunya, intervingué entre el comte
Hug Roger I i Ramon Arnau de Bellera per la jurisdicció de Rialp. El
1361, el comte obtingué del mateix Bellera el reconeixement que el castell,
el terme i la vila de Rialp estaven dins el terme i jurisdicció del comtat
de Pallars. Malgrat això, en documents de l'any 1381 i 1390 consta com
a propietat de la família Bellera. Aquesta
situació estratègica i l'explotació forestal dels boscos de Sobac (l'actual
Port-Ainé) perllongaran els conflictes que acabaran amb la venda. L'any
1435, Jaume de Bellera signà l'escriptura de venda del castell de Rialp,
les valls d'Àssua i de Baiasca per 10.000 florins al comprador Gastó IV,
comte de Foix. Malgrat la signatura aquest no en pogué prendre possessió
fins el març de 1460. El
1462, el rei Ferran II el Catòlic s'apoderà del regne de Navarra i Alfons
IV el Magnànim s'apoderà militarment del castell de Rialp. El
1493, (altrament consta en mans dels Foix) Caterina, reina de Navarra,
comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, infeudà el castell a Joan
Xiberri, àlies Matxicot, amb
l'obligació de reconstruir el castell i les muralles. Va bastir o reformar
una muralla que sortia del castell, baixava fins al pla, envoltava tota
la vila en forma semicircular i pujava al castell per l'altra part; als
dos extrems obrí sengles portals, dels quals es conserva encara el de
Sant Antoni mentre que el del Noguera ha desaparegut, i diverses torres
(es conserva la torre de Virós, avui dia convertida en habitatge). El
1498, Joan Xiberri, Matxicot, ven, a carta de gràcia
i pel preu de 2.500 lliures, els drets i rendes que percebia sobre
la vila de Rialp i la vall d'Àssua. El
1512, consta que el vescomtat de Castellbò amb el seu enclavament del
castell de Rialp i les valls de Baiasca i Àssua estaven en poder dels
reis de Navarra, Caterina I de Foix i Francesc I Febus. El rei Ferran
II el Catòlic s'assabentà d'una conspiració en contra seva, incorporà
aquests senyorius a la corona i els posà en mans de la seva segona dona,
Germana de Foix. El
1523, l'emperador Carles I d'Espanya, nét del Catòlic confirmà Germana
com a senyora d'aquelles possessions. El
1528, Germana hipotecà, a carta de gràcia, aquests dominis a Lluís Oliver
de Boteller. El rei Carles ho consentí, amb la condició que fos satisfet
el laudemi corresponent i que Oliver ho tingués en feu reial. El
24 de novembre de 1548, la corona redimí, de lluís Oliver, el vescomtat
de Castellbò amb els seus dominis. Un dels dominis era el dit quarter
de Rialp, que comprenia Rialp que era el centre, la vall d'Àssua i
la vall de
Baiasca. Aquestes
terres restaren vinculades al vescomtat de Castellbò fins a l'acabament
dels senyorius, a principis del segle XIX. No obstant això, sembla ser
que al
segle XVI el castell es va abandonar i la vila va recollir el testimoni
de la seva importància. La vila era la capital de la vall d'Àssua. En
l'actualitat, al castell, hi trobem dues parets de pedra amb algunes finestres
d'arc de mig punt en plec de llibre en l'interior i amb esqueixada senzilla
formant espitlleres per la part exterior. Aquestes dues parets, que formen
angle recte, estan força esberlades amb amenaça de caure a conseqüència
del pas del temps. Tenen aproximadament uns 8 metres d'alçada i una llargada
d'uns 9,5 metres, l'una, i 5 metres, l'altra. Per tant, estaríem parlant
d'una planta rectangular d'uns 50 m2 amb diversos nivells.
Unes petites dimensions que no permetien allotjar tropa, ni resistir un
llarg setge durant un període llarg temps. Explica
la gent gran que entre el castell i la torre de Virós hi havia (o bé hi
ha?) un passadís de connexió i fins i tot una mina (!). Regidoria
de Cultura de l'Ajuntament de Rialp
Bibliografia |
|
| Avís legal / Copyright © | | Ajuntament de Rialp P2522600B Reservats tots els drets |
